M’apropo al Casal Claret de Vic. Aquesta setmana, una vintena de persones grans que són ateses per Càritas han vingut a passar-hi uns dies de vacances. Hi entro, els observo i m’adono que tots tenen moltes coses en comú. Comparteixen l’alegria de passar unes vacances plenes d’emocions, companyonia i activitats a la fresca que han estat organitzades pels voluntaris de Càritas amb l’ajuda de dues treballadores socials.
Durant aquesta estada han tingut temps d’anar a visitar el Mercat setmanal de Vic, de fer gimcanes, de jugar al Pasapalabra, al Bingo i inclús han gaudit d’una actuació de la cantautora vigatana Antònia Barnolas, que els ha acompanyat durant la tarda del dimarts. Amb les cançons més populars que sonaven durant la joventut de la majoria de les persones grans, Barnolas ha aconseguit arrencar-los somriures i fer-los passar una estona agradable i diferent.
Mentre les persones grans juguen, pinten o passegen, els brillen els ulls; transmeten felicitat, tranquil·litat i harmonia. Aquesta mateixa sensació es pot copsar veient el tarannà dels voluntaris i les treballadores socials que es dediquen a tenir cura d’ells i fer-los assaborir aquests dies de la millor manera. I és que això és Càritas, estimar a les persones i vetllar pel seu benestar cuidant fins l’últim detall.
La tendresa que les persones grans han regalat als voluntaris durant aquests dies és la recompensa més gratificant que es pot rebre quan es dedica temps i esforç a ajudar als altres. I aquest esforç i aquestes estones, sens dubte, han valgut la pena i no haurien estat possibles sense l’existència d’organitzacions com Càritas, que a més d’ajudar a les persones, el que entrega, és amor.
Olga Bover
(Estudiant de 21 anys i voluntària a les Vacances d’estiu per a gent gran de Càritas)
