L’Espai Obert de cerca de feina de Badalona, que es va posar en marxa fa tan sols un mes, pretén dotar d’eines a les persones que atén perquè puguin trobar treball de manera autònoma
El treball dignifica. Càritas Diocesana de Barcelona no deixa de repetir-ho sempre que pot. I, per tal de dur aquestes paraules a la pràctica, també s’intenta que el major número de persones ateses que no tenen feina puguin trobar un treball digne.
Un d’aquests recursos per trobar treball dintre l’itinerari d’inserció sociolaboral que proposa Càritas Diocesana de Barcelona és l’Espai Obert de cerca de feina. Es tracta d’un projecte basat en una aula plena d’ordinadors, amb un horari flexible, en què s’ajuda i s’assessora a les persones en la recerca d’ocupació. Fins ara, només existia un Espai Obert al Raval però des del setembre, Badalona ja compta amb el seu propi recurs, que donarà servei a tota la zona de Barcelonès Nord i Maresme i a la zona pastoral 3 (Poblenou, Provençals, Sant Andreu i Trinitat-Roquetes).
Teoria i pràctica: una combinació infal·lible
Ding-dong. L’Anna, una de les psicòlogues que dirigeix l’Espai Obert de cerca de feina obre la porta amb un gran somriure. “Bon dia!”, diu molt amablement, mentre amb la mà ens convida a entrar a l’aula, plena d’ordinadors, i seure en una de les vuit cadires que té preparades pels seus alumnes. És dimarts i, justament aquest dia de la setmana, el dediquen a fer la sessió teòrica. L’Anna i la seva companya, la Clàudia, la psicòloga referent del projecte, ja tenen preparats els ordinadors amb les presentacions d’avui, que és la segona píndola teòrica. “Les 50 preguntes difícils de les entrevistes” és el títol de la càpsula temàtica d’aquest dimarts al matí, que es tornarà a repetir a la tarda per aquells que no puguin assistir.
Més que una classe magistral, la sessió compta amb les aportacions dels participants. L’Estela (nom fictici) i el José (nom fictici), en veure el títol, ja es llancen a explicar les seves experiències. Tots els participants tenen alguna cosa a dir i, fins i tot, s’enriqueixen amb els seus respectius testimonis. L’Estela, vinguda de Llatinoamèrica, treballa en una cafeteria des de fa mesos però, al no tenir papers, encara no pot regularitzar la seva situació laboral. El José, per la seva part, ha aconseguit una entrevista a través de Facebook gràcies a la primera sessió del curs. Per telèfon ja li van fer algunes preguntes personals complicades, tot i que –tal i com li diu la Clàudia- va sortir-se’n prou bé. En definitiva, la sessió passa a ser un diàleg en què es posen en comú les vivències i es donen pautes per actuar de manera confiada i decidida.
Tots els assistents són persones derivades dels centres de Càritas Diocesana de Barcelona que no només participen al programa de formació i inserció sociolaboral sinó que reben una atenció més integral com ajudes a les necessitats bàsiques o serveis de migració.
Ofertes per a cada perfil
La tasca de la Clàudia i l’Anna, de l’empresa Daleph, va més enllà de dirigir les classes teòriques ja que també acompanyen els seus alumnes de manera més individualitzada amb tutories: “La situació de cada persona és diferent i ha de ser tractada de manera distinta”, comenten les psicòlogues, ambdues argentines. Així, en companyia i de manera guiada, les persones que participen en aquest Espai Obert aconsegueixen eines i coneixements perquè, més endavant, puguin cercar feina per elles mateixes d’acord a les seves aptituds. També se’ls ofereix informació pràctica i útil sobre oportunitats de feina com, per exemple, com anar vestit o com fer una carta de presentació. Durant el temps que no tenen classes teòriques ni tutories, i en un horari de 10 a 18h, els participants poden anar a l’Espai Obert per utilitzar els ordinadors amb connexió a Internet, els telèfons i les impressores per a la cerca de feina autònoma.
Els resultats no triguen a fer-se visibles. La Tatiana (nom fictici) no ha pogut assistir a la sessió teòrica perquè tenia una entrevista i l’Antonio (nom fictici) no perd l’esperança i està fent arribar currículum a totes les empreses de construcció. En general, les feines que aconsegueixen són tan diferents com els seus perfils: des de la restauració fins a la construcció passant per la neteja, la cura de persones, la logística i tasques administratives i informàtiques.