Cada dijous, la Parròquia de Sant Paulí de Nola de Barcelona acull el grup Arrela’t, un projecte relacional de Càritas Diocesana de Barcelona
Ens citem a Ca L’Isidret, el casal comunitari situat entre els barris de Sant Martí i el Besòs i el Maresme de Barcelona. 18 persones de diferents orígens s’hi han reunit per cuinar arepas colombianes. «Una vegada al mes, les persones que participen del projecte Arrela’t fan un curs de cuina. Avui, les que són d’origen colombià ens ensenyen a preparar arepas, un plat típic del seu país», ens explica la Montserrat Peñalver, treballadora social de Càritas.
El projecte Arrela’t, ubicat a la Parròquia de Sant Paulí de Nola de Barcelona, té l’objectiu d’acollir i acompanyar a persones nouvingudes. N’hi trobem que fa quinze dies que han arribat a Barcelona, però també d’altres que hi porten més d’un any. Més enllà del curs de cuina, al projecte també s’hi fan manualitats, s’hi donen a conèixer els recursos que pot oferir Càritas, o es descobreixen quins són els serveis públics que poden trobar al barri, entre d’altres. «Al grup s’hi han acabat forjant relacions d’amistat, d’ajuda mútua. Posar a les persones en contacte fa que puguin passar-se feines, o que es recomanin cursos o activitats que poden ser d’interès per a tothom. És important cobrir les necessitats bàsiques, però també hi ha tota una dimensió emocional i relacional que cal abordar. Des d’aquest projecte ho fem possible», diu Peñalver.
La Montserrat Riu, voluntària, creu que el fet que aquest sigui un grup obert a tothom fa que cada dia sigui diferent. «Una persona m’explicava que estava sola, trista, que no volia aixecar-se i que activitats com la d’avui eren el motiu que la portaven a tirar endavant. Només que una persona et digui això ja dona sentit al voluntariat», explica. La Fanny, una altra de les voluntàries, admet que ella va començar com una persona atesa per aquest projecte. «A les tardes tinc temps, i vaig decidir implicar-me com a voluntària. M’agrada perquè em relaciono amb diferents persones, cultures, i això sempre enriqueix». La Fanny sap el que vol dir arribar a Barcelona i no tenir a ningú que t’aculli. «M’agrada servir a les persones. Jo he viscut aquesta arribada abrupta, i en allò que necessitin puc ajudar-les a fer un aterratge més suau». L’Amanda, que també és voluntària des de fa vuit mesos, coincideix amb la Fanny, i creu que cal seguir allò que marca el cristianisme, que és ajudar-nos els uns als altres.
En el cas de l’Olga, fa dos anys que va arribar a Barcelona. Viu amb la seva filla i el seu net. Fa un parell de mesos que s’ha vinculat a Càritas i aquest espai li agrada perquè, gràcies al boca-orella, troba noves feines. «Estava cuidant a una persona gran, i ara l’han posat en una residència. Avui, una companya m’ha dit que tenia una feina de cap de setmana, però que ella no la podia assumir. Poder treballar dos dies més a la setmana és imprescindible per la meva economia». El desig de l’Olga és treballar en una residència per tenir cura de persones grans, però sense papers encara no pot aconseguir- ho. «Soc optimista. Sé que amb el meu esforç i l’acompanyament de Càritas arribaré allà on em proposi», conclou.
