Com a església que som, la vida comunitària forma part de la nostra essència. Comunitat de creients, comunitat de persones, comunitat que constitueix la nostra societat.
Des de Càritas, treballem des d’una mirada comunitària per trencar amb l’individualisme a tots nivells; socials, cultural i professional. Volem entendre la comunitat com l’espai relacional en el qual ens reconeixem i en el que som reconeguts com a agents de canvi i de transformació, tal com ens orienta el nostre ideari.
Tots hem patit al llarg de la nostra vida moments en el que ens ha estat necessari un suport d’un amic, d’una persona de confiança, una veu que orienta i redimensiona la nostra experiència. Aquest suport el trobem en família, amics, veïns, companys…Un teixit humà que ens sustenta. Però en el nostre dia a dia, veiem persones que no tenen aquest teixit humà que, a més de les mancances materials, pateixen la manca de xarxa en qui recolzar-se. Aquesta és una necessitat bàsica que no es veu.
Davant aquesta necessitat és urgent generar espais de trobada i de reconeixement de les persones. Espais on teixir una xarxa que sostingui a les persones i on es construeixi comunitat. És per això que des de Càritas s’està apostant per aquests espais de relació grupal. Aquests grups, són un punt de trobada entre persones que senzillament volen relacionar-se i construir un projecte comú. Esdevenen espais de reconeixement de capacitats personals, l’apoderament i l’autonomia de les persones que hi participen i hi viuen.
Des de Càritas, la nostra manera de ser i d’estar en la comunitat ha de transmetre una implicació forta, una disponibilitat i un alt sentit de pertinença. La vivència comunitària que proposem es dirigeix a acompanyar les persones amb el sentiment d’integració, amb formar part de la comunitat. Per tant, aquests espais no estan tancats en ells mateixos, sinó que s’orienten des de la mirada d’intercanvi amb la comunitat. A la vegada, poden esdevenir per a moltes persones una primera experiència comunitària a la qual cal donar continuïtat cap a l’exterior.
L’experiència ens mostra que el que aporta a les persones té un valor incalculable. Malgrat que potser no canvia la seva situació de precarietat de les persones, sí que protegeix emocionalment i reforça les capacitats personals. Veiem també grups que enforteixen comunitats, que construeixen teixit social, transformen vides i relacions.
