La mobilitat humana forma part de l’ésser humà. Les persones ens desplacem pel món des del principi dels temps
Viatjar, visitar altres llocs, sempre obre la ment i el cor, tant dels que marxen com dels que reben al visitant. No obstant això, en moltes ocasions, les migracions es produeixen per necessitat. Moltes persones es veuen forçades a marxar dels seus llocs d’origen perquè els resulta impossible viure amb dignitat. Quines són les raons per les quals passa això? Què es troben aquestes persones pel camí?
La majoria inicia viatges molt llargs, incerts, de vegades perillosos, de vegades amb moltes aturades en què es pensa que s’ha arribat al final, per descobrir més tard que no, que cal fer la maleta de nou. Altres vegades romanen en camps de refugiats durant anys, mantenint l’esperança d’una altra vida en un altre lloc o de tornar a casa algun dia. Però també són moltes les esperances i somnis trencats que queden enrere en iniciar el viatge, essent la pèrdua i el desarrelament seves companyes habituals.
Trobem, d’altra banda, persones i famílies que arriben al final del camí, i decideixen fer arrels i construir una nova vida. Requereix un gran esforç perquè implica aprendre un idioma nou, conèixer codis culturals diferents, tenir cura de no perdre la pròpia identitat, fer amistats.
Integrar en la comunitat
Aquest és el cas d’Abdoulaye, que va arribar procedent de Mali en una pastera que havia sortit de Nouadibou (Mauritània) amb 56 nois més. Havia vist a la televisió la promesa d’un món sense pobresa, on qualsevol pot tenir qualsevol cosa que desitgi i va voler complir el seu somni europeu: “Ho veus a la tele. ¡Buah! Penses que et canviarà la vida. Penses que un cop estiguis aquí, tindràs diners, casa, cotxe… que un cop estiguis aquí ho tindràs tot”.
I va costar: un centre d’internament, cases ocupades, habitacions de relloguer, soledat i treball dur i mal pagat… Però al final ho va aconseguir. Gràcies a la seva força i el seu optimisme i al servei d’inserció laboral de Càritas, Feina amb Cor, va fer un curs d’hostaleria i ara té una bona feina, ha format una família.
Ara, aquest jove és un exemple d’integració: parla català, participa activament de la vida de la seva comunitat i ja només passa per Càritas a saludar.
Enriquiment doble
Els països que obren les seves portes a persones migrants i refugiades també s’enfronten a canvis que, en realitat, són positius. En la trobada amb l’altre es comparteix el que s’és: experiències de vida, formes diferents d’entendre el món i de comunicar-se amb les persones.
Et convidem a mirar el món per conèixer la realitat invisible de tantes persones, i que això ens eixampli el cor per acollir-les, compartir i celebrar la vida com a família que som.
